Serveis
01.
El procés OXIGEME és una teràpia integrativa, on de forma respectuosa i acollidora permet confrontar al pacient amb la seva cuirassa o motlle heretat, que predisposa inconscientment cap a fractals o patrons manifestats en formes de conductes, creences, pensaments i sentiments que van servir per fer front una etapa de la vida com és l'infantessa i que duran la etapa adulta es poden viure com estats dissociatius al deixar de ser adaptables en un entorn diferent com pots ser la parella, la vida professional o el rol de pares, impedint assolir els reptes vitals de forma equilibrada i que poden arribar a manifestant-se en forma de crisis amb símptomes d'angoixa i/o ansietat. O també com a part de l'evolució personal que anomenem com "crisis emergent" o estats caòtics, produint-se una ruptura d'estructures psicològiques caduques a causa de l'emergència interna de noves formes o ordres evolutius, convertint-se en una oportunitat de transformació i creixement .
Partim del concepte de la quadrinitat, cos, emocions, ment i consciència com una integració ontològica i un altre del cos-psique i els mons intuïtius (el supra-racional) com a parts indivisibles de l'esser humà, entès com un Holosistema.
La primera etapa del procés consta aproximadament de 15 sessions, on treballem amb:
-
Tècniques verbals repassant la biografia per recuperar el nostre memòria familiar, així com un replantejament vital de la persona en procés.
-
Exercicis bio-energètics per alliberar de forma experiencial els bloqueigs psico-corporal, necessari per penetrar a l'inconscient mental que esta contingut a l'inconscient corporal per la seva resolució i comprensió.
-
Tècniques meditatives, ampliant la connexió amb el nostre consciència com eix de tot el procés de transformació.
-
Tanmateix s'elabora la cartografia de les rutes dissipatives (Cuirassa) formada per fractals heretats, donant la capacitat de poder entrar finalment en la comprensió, la compassió i el perdó dels nostres pares, com de nosaltres mateixos.
Finalitzar aquesta primera etapa permet realitzar el Crisol per sanejar completament la ferida familiar, alliberant-se del motlle heretat i connectar amb l'autenticitat del nostre Ser.
Tot plegat permet entrar a una teràpia centrada en la persona, on cobren especial rellevància els processos vivencials amb estats no ordinaris de consciència (ENOCs)
"No busquem ser perfectes, busquem ser feliços"
​
Manuel Almendro Almendro
02
Actualment ens troben que un dels principals motius de les crisis de parella es la falta de coneixement de l'altre, per culpa del poc temps i esforç que es donen per mirar-se sense pors, únicament en l'acceptació de l'altre tal com és, pot sorgir el veritable amor.
Inicialment hi ha enamorament que és passional, ardent i idealista, sense consistència, modelat pels patrons inconscients de cada component de la parella, quan això es va apagant, és el moment de canviar la forma de relacionar-nos, mirar sense jutjar, escoltar obertament i comunicar-se sense pors per transformar aquest enamorament en amor sincer, profund, perdurable i sòlid, construït des de la consciència i el reconeixement mutu.
No fer aquest canvi relacional, comporta entrar en dinàmiques estàtiques i inconscients, on el temps ens va portant a actituds, inèrcies i comportaments automàtics, monòtons i poc constructius que a la llarga es tornen tòxics i negatius per una relació en parella.
En tota relació sempre hi ha guanys i pèrdues que s'han de saber equilibrar per que el benefici final sigui compartit.
En casos particulars pot haver un canvi en les necessitats vitals, on la persona sent que aquell moment de la seva vida amb parella, la seva trajectòria personals i els seus anhels evolutius no li situen en aquell espaï compartit. Per saber distingir realment aquest procés evolutiu personal, s'ha de tindre un cert nivell d'autocrítica, sinceritat i consciencia, ja que els patrons negatius inconscients son capaços d'amagar-se darrere de justificacions nobles. Per això és indispensable tindre la guia, el mirall que confronti amb la realitat interna per fer conscient totes les ombres i poder ser capaços de decidir lliurement, no repetint patrons de fugida de forma automàtica i entrar en un bucle destructiu, per tal aconseguir el coneixement i la responsabilitat per una ruptura sanejada.
-
El treball terapèutic en parella comporta sessions individuals per anant des-mascarant i prenent consciència dels patrons negatius que conformen l'estructura psíquica o cuirassa heretada en cada individuo i treballs conjunts ambdós, on l'escolta activa i la comprensió mútua prenen la seva rellevància per endinsar-nos en el joc de l'acceptació i perdó.
​
ORACIO DEL TROBAMENT
"No he vingut a aquest mon
a cumplir les teves espectatives
No has vingut a aquest mon
a cumplir les meves espectatives
Jo faig lo que faig
Tú fas lo que fas
Jo soc jo
Un ser complert
encara amb les meves carencies
Tu ets tu
Un ser complert
encara amb les teves carencies
Si ens trobem
i ens acceptem
Si ens acceptem
i ens respetem
Si som capaços de
no questionar les nostre diferencies i de celebrar junts
nostres misteris
Podrem caminar
El un junt l'altre
Ser mútua i respectuosa
sagrda i amorosa
companya en nostre cami
Si es posible
Pot ser maravellos
Si no
No te remei"
.
Sergio Sinay (basat en la Oració Gestáltica de Fritz Perls)
3
Acompanyo de forma afectuosa i incondicional a la persona i el seu entorn próxim que es troba davant d'una nova situació vital amenaçant i incerta com és la malaltia oncològica o crònica que solen produir ansietat, angoixa, por i confusió per acollir, validar i resignificar el seu patiment, afavorint el seu procés transformador cap a l'acceptació i la construcció d'un nou sentit existencial o de Ser.
Tant el malalt com el seu entorn pateixen i s'han d'adaptar a uns nous rols, aprendre a cuidar-se per cuidar millor, a tenir una comunicació sincera i activa on poder expressar els sentiments més profunds e íntims sense pors ni vergonyes, des de l'autenticitat, i això permet a aquest transitar per experiències tan intenses i dures es poden fer de forma constructiva i reveladora per tots.
​
El fet de transitar moments que confronten amb la realitat, fa trontollar les expectatives de futur i sistema de creences del; qui som, com he viscut, que m'importa realment, per que a mi, etc., preguntes existencials que emergeixen des de la consciencia que poden portar a apropar-se a l'espiritualitat com forma de transcendència personal que necessiten ser acompanyades i respectades per la integritat i plenitud de la persona.
Les forces que escapen al teu control poden llevar-te tot el que posseeixes excepte una cosa, la teva llibertat de triar com respondràs a la situació.
Viktor Frankl
